Cançons que passen fronteres
Canciones que pasan fronteras
Songs crossing borders
La cançó Joan Petit té l’origen al País Occità, a França, i deia: Joan Petit que dança / per lo rei de França / amb lo dit, dit, dit / atal dança Joan Petit. El rei a qui fa referència és el Rei Sol, i s’utilitzava com a joc: cada vegada que s’anomenava una part del cos, s’havia de tocar a terra amb aquella part i, per això, la cançó es va fer molt popular.
Les cançons populars creuaven les fronteres molt més fàcilment que les persones o les mercaderies: per a elles no hi ha hagut ni hi haurà mai fronteres!
La canción Joan Petit tiene su origen en el País Occitano, en Francia, y decía: Joan Petit que dança / per lo rei de França / amb lo dit, dit, dit / atal dança Joan Petit. El rey al que hace referencia es el Rey Sol, y se utilizaba como juego: cada vez que se mencionaba una parte del cuerpo, había que tocar el suelo con esa parte, y por eso la canción se volvió muy popular.
Las canciones populares cruzaban las fronteras mucho más fácilmente que las personas o las mercancías: ¡para ellas no ha habido ni habrá nunca fronteras!
The Joan Petit song originates from Occitania, in France, and went: Joan Petit que dança / per lo rei de França / amb lo dit, dit, dit / atal dança Joan Petit. The king it refers to is the Sun King, and the song was used as a game: every time a part of the body was named, you had to touch the ground with that part, which is why the song became very popular.
Folk songs crossed borders far more easily than people or goods: for them, there have never been —and never will be— any borders!
Un caleidoscopi rítmic
Un caleidoscopio rítmico
A rhythmic kaleidoscope
A la melodia (i a l’enregistrament) d’aquesta cançó hi podem trobar molts exemples d’hemiola, una tècnica compositiva i instrumental típica de l’Àfrica subsahariana que consisteix a subdividir el compàs de manera diferent: per 2, 3, 4 o 6. Així pots picar com si fossin 2 grups de ⅜, o bé 3 grups de ¼, o bé 6 de ⅛…
Per a les oïdes europees pot semblar caòtic, però, al final, aquest aparent caos rítmic crea una harmonia mètrica entre els diferents músics.
En la melodía (y en la grabación) de esta canción podemos encontrar muchos ejemplos de hemiolia, una técnica compositiva e instrumental típica del África subsahariana que consiste en subdividir el compás de distintas maneras: en 2, 3, 4 o 6. Así puedes marcar como si fueran 2 grupos de ⅜, o 3 grupos de ¼, o 6 de ⅛…
Para los oídos europeos puede parecer caótico, pero al final este aparente caos rítmico crea una armonía métrica entre los diferentes músicos.
In the melody (and in the recording) of this song we can find many examples of hemiola, a compositional and instrumental technique typical of Sub-Saharan Africa that consists of subdividing the measure in different ways: into 2, 3, 4, or 6. This means you can clap it as 2 groups of ⅜, or 3 groups of ¼, or 6 of ⅛…
To European ears it may sound chaotic, but in the end this apparent rhythmic chaos creates a metric harmony among the different musicians.
