How to feel the flow of uneven rhythms

How to feel the flow of uneven rhythms

  • Post Category:General

Com sentir el flux dels ritmes irregulars

Como sentir el flujo de ritmos irregulares

How to feel the flow of uneven rhythms

 Durant la classe, vam notar que “Garifalia” se sent una mica diferent al cos. No “marxa” com moltes cançons infantils familiars, i això no és casual.

Garifalia és una cançó tradicional grega escrita en compàs de 7/8, un ritme molt habitual a la música folklòrica del sud-est d’Europa, incloent Grècia, els Balcans i parts de Turquia. En aquestes cultures musicals, els compassos irregulars formen part del ball i del cant quotidians. No es consideren “complexos” ni “avançats”, sinó maneres naturals de moure’s junts.

El més interessant és que els infants no viuen aquests ritmes com a difícils. No compten els temps — senten patrons de moviment: llarg–curt–curt. El cos guia, i el cervell segueix. Per als adults, especialment per a aquells que no van créixer amb aquest tipus de música, l’experiència pot resultar estranya al principi. Però aquí ve la bona notícia: cantar i moure’s junts fa que aquests ritmes també siguin més accessibles per als adults.

Quan ens permetem balancejar-nos, caminar o botar sense pensar-ho massa, el cos aprèn abans que la ment. I quan ho fem al costat dels nostres fills i filles, no només estem donant suport al seu desenvolupament musical — estem compartint un moment de descoberta cultural i connexió.

Així que la propera vegada que cantem Garifalia, intentarem deixar anar la necessitat de “fer-ho bé”. Deixeu que el cos guiï, gaudiu del flux irregular i confieu que la música — en qualsevol ritme — és un espai on tots podem créixer, junts.

 

Durante la clase, notamos que “Garifalia” se siente un poco diferente en el cuerpo. No marcha como muchas canciones infantiles familiares, y eso no es casualidad.

Garifalia es una canción tradicional griega escrita en compás de 7/8, un ritmo muy común en la música folklórica del sureste de Europa, incluyendo Grecia, los Balcanes y partes de Turquía. En estas culturas musicales, los compases irregulares forman parte del canto y el baile cotidianos. No se consideran “complejos” ni “avanzados”, sino formas naturales de moverse juntos.

Lo más interesante es que los niños no viven estos ritmos como algo difícil. No cuentan los pulsos — sienten patrones de movimiento: largo–corto–corto. El cuerpo lidera y el cerebro acompaña. Para los adultos, especialmente para quienes no crecieron con este tipo de música, la experiencia puede resultar extraña al principio. Pero aquí viene la buena noticia: cantar y moverse juntos hace que estos ritmos también sean más fáciles para los adultos.

Cuando nos permitimos balancearnos, caminar o saltar sin pensarlo demasiado, el cuerpo aprende antes que la mente. Y cuando lo hacemos junto a nuestros hijos e hijas, no solo estamos apoyando su desarrollo musical — estamos compartiendo un momento de descubrimiento cultural y conexión.

Así que la próxima vez que cantemos Garifalia, intentaremos soltar la idea de “hacerlo bien”. Dejad que el cuerpo guíe, disfrutad del flujo irregular y confiad en que la música — en cualquier ritmo — es un espacio en el que todos podemos crecer, juntos.

During class, we noticed that “Garifalia” feels a little different in our body. It doesn’t quite march like many familiar children’s songs, and that’s not an accident.

Garifalia is a traditional Greek song, and it’s written in 7/8 time — a rhythm commonly found in folk music from south-eastern Europe, including Greece, the Balkans, and parts of Turkey. In these musical cultures, uneven meters are part of everyday dancing and singing. They’re not treated as “complex” or “advanced,” just natural ways of moving together.

What’s fascinating is that children don’t experience these rhythms as difficult at all. They don’t count beats — they feel patterns of movement: long–short–short. Their bodies lead, and their brains follow. For adults, especially those who didn’t grow up with this kind of music, the experience can feel unfamiliar at first. But here’s the good news: singing and moving together makes these rhythms easier for adults too.

When we allow ourselves to sway, step, or bounce without overthinking, our bodies learn before our minds do. And when we do that alongside our children, we’re not only supporting their musical development — we’re sharing a moment of cultural discovery and connection.

So the next time we sing Garifalia, we will try letting go of “getting it right.” Let your body lead, enjoy the uneven flow, and trust that music — in any rhythm — is something we can all grow into, together.

Leave a Reply